Projecte mans:

 Enric Massot i Oriol Ferrer 

Les mans són úniques, intransferibles, i tal vegada impròpies i desconegudes.

Tant la mà esquerra com la mà dreta conserven trets característics, només apreciables per un espectador proper i despert. Aquests trets nosaltres els anomenem gests. De vegades triguem anys en desenvolupar un sol gest, i no es pot observar un gest sense tenir en compte els aspectes complexos que concorren a formar-lo. En el gest, hi ha formes i seqüències que es repeteixen, malgrat que es distribueixin irregularment en l’espai i en el temps, i és aquí on la por a l’oblit es fa present, per tant, cal aïllar, classificar i reproduir cada gest, per tal de conservar-lo.

Aquest projecte consisteix en explorar el gest, arribar a la conclusió de que per tal de definir cada gest es necessari  observar-lo, aïllar-lo i classificar-lo metòdicament, creant el seu respectiu motlle de escaiola a modus de guant fixa per a cada ocasió. Congelant el gest en el seu clímax, quant pren el seu màxim grau d’expressió, quan podem eliminar els moviments anteriors I posteriors perquè ja estan inclosos, definits, en aquest gest fixat.

Fixar el gest de les mans implicat en qualsevol acció o activitat que composen la nostra vida esdevé una necessitat que es transforma en obsessió: retenir el gest per la seva posterior reutilització. És una tasca que genera una gran quantitat de “mans” que cal organitzar i classificar per ser fàcilment retrobades.

Una de les característiques més importants del projecte ve donada per la capacitat de les mans per produir el gest, això en es propici per configurar un lloc ideal i utòpic. La creació d’una biblioteca exclusiva per a mans, determina la clara intenció d’obra inabastable, que desembocarà en aquest lloc utòpic.

Perpetuar la ma a traves del gest ens aproximarà al significat del projecte, on cada peça per si sola justificarà la seva pròpia existència. La visió global del projecte no es res més que un sistema endreçat (manoteca) creat amb el propòsit d’orientació pròpia. Cada una de les peces ens ajuda a comprendre l’inherent de elles mateixes, la intenció no es altre que atorgar significat, identitat i individualitat a cada una de les peces, però sense perdre de vista el complementari de totes elles.

The Hands Project started in 1999 at the Chelsea School of Arts (London) where we both met. At that time we decided to come to work together in a Project which aimed to explore the hands gestures.

We reached the conclusion that in order to be able to define every gesture it is first necessary to observe it, to isolate it and finally methodically classified it. A shape of plaster for each gesture, as it was a globe, needs to be made. We designed a “hand library” where each gesture can be classified according to its use, grouping them in “activity kids”. This kind of classification facilitates its use in a given purpose. Playing chess, fishing, driving, walking, reading, drawing, etc are the type of gestures we have already classified.

To accommodate daily life to the use of those pre-classified gestures it is not easy. First, the “hands library” grows ad infinitum since new gestures and activities come up every day. Second, the World has to be adapted to the use of these hands. This sordid situation leads us to the need to open a small universe of fiction where every gesture takes form on an individual manner.

Biblioteca Infinita: llibre del projecte de les mans

Projecte Biblioteca Infinita:Planificació virtual per adaptar a la ciutat

Biblioteca Infinita: Adaptacio a la biblioteca  de dret de tarragona

Aquest volum de gestos classificats en kits segons les funcions o activitats a que corresponen és ja de per si una biblioteca, una manoteca. Una manoteca infinita, per ser l’objecte de classificació sinó infinit quasi bé infinit i per tant inabastable.

Organitzar en kits amb referències clares per ser retrobats i adaptar-ho a la nostra vida quotidiana no és fàcil: El primer és modificar l’entorn per fer la nostra vida més fàcil, començant per l’habitació.

In order to define every gesture of the hands it is necessary to observe it, to isolate it and to classify it methodically by creating its own plaster mould like a fix glove. Every gesture is then filed according to its use being grouped in utility kits.

Organize the kits with clear references in order to found them and adapt them to our daily life is not easy. The first thing to do is to modify the environment in other to do life much easier, starting with the room. This photographic sequence explains the restoration of the room.

Projecte Fent la nostra vida + fàcil: preparàn l'espai