FORMACIÓ I ESTUDIS
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Facultat Sant Jordi, en l’especialitat de Pintura (1986-1991).
Curso d’escultura avançada a la New York University (NYU-SEHNAP, USA). Director Jack Risley. 1993.
Curso d’història d’art contemporani, “Contemporary Art History and Porformance Art”, Impartit per Roselee Goldberg, a la New York University (NYU-SEHNAP) 1993.
Master en Infografia Mediàtica per la Universitat de Barcelona, Facultat Sant Jordi, Departament de Dibuix (1995).
Curs de doctorat a la Universitat de Barcelona, Facultat Sant Jordi. Programa “comportaments escultòrics: l’articulació de la diversitat”, Departament d’Escultura, (1998-1999).
BEQUES I PREMIS
Participació en el projecte "Plà de color de Barcelona; color en l’espai urbà". Beca de l’Ajuntament de Barcelona, 1991.
Beca ERASMUS (CEE) per a continuar els estudis de cinquè curs a la Winchester School of Arts (Winchester, UK), 1991.
Beca de la Comunitat Europea per a realitzar estudis d’escultura a la Universitat d’Utrecht (Holanda), 1994.
Beca Socrates-Erasmus (CE) par a continuar el doctorat a la Chelsea School of Arts and Desing (Londres, UK). 1999.
Primer premi “MOSTRA PRIMAVERA” (Col·legi Oficial de Belles Arts), 1990.
Primer Premi “PAPERTEC (PINTURA)”, Universitat de Barcelona, Facultat Sant Jordi, 1990.
EXPOSICIONS
1989
“Biennal de pintura Ciutat d'Amposta” (Tarragona) catàleg.
“Tallers oberts”: Casa de la Caritat: Centre de Cultura Contemporani de Barcelona.
1990
"Homenatge a Gaudi", Mostra Internacional de Disseny, Fira de Barcelona.
1991
"Pla de color de Barcelona; color en l’espai urbà". Fundació Miró, Juny.
XII Saló d'Arts Plàstiques Baix Camp, Centre de Lectura (Reus).
Exposició individual al Claustre de Sant Domènec (Perelada), 1991.
1992
"Idea, reflexió, procés, final", exposició itinerant durant dos anys, de la quinzena d’Art de Montesquiu’90, que finalitza a La Capella (Hospital de la Santa Creu), Barcelona.
“He après a volar, he après a nedar", Sala Municipal de l'Antic Escorxador, Figueres.
1993
“Procés funerari”: SEHNAP- UNY.
- “ El Zorro Vengador”, intervencions localitzades en diversos punts de Nova York: 19 Maig: Soho Building Sculptors Guild, 110 green St. The time is always now, 476 broome St. / 22 May 1993: Momenta Art, 578 Broadway St. (R:406). Carla Stellweg, 578 Broadway St. 8th fl. / 25 Maig: Alternative museum, 594. Broadway. Exit Art,. 548 Broadway / second floor. / 28 Maig:
Paula Cooper, 155 wooster St. Guggenheim Museum, 575 Broadway. / 2 Juny: Jack Shainman, 560 Broadway. Philippe Briet Gallery, 558 Broadway. Pamela Auchincloss Gallery, 558 Broadway. Mary Boone gallery, 417 west Broadway.
1994
“ El Zorro Vengador”, intervencions localitzades en diversos punts d’Holanda: 10 Maig: Met Kruithuis, Utrecht. / 18 Maig: Ina Boudier Bakkerlaan, Utrecht. / 28 Maig: De Appel, Nieuwe Spiegelstraat 10, 1017 DE Amsterdam. / 2 Juny: Het CatharijneConvent Museum, Nieuwegracht 63, Utrecht. / 15 Juny: Centraal Museum, Agnietenstraat 1, Utrecht. / 2 Juliol: Stedelijk Museum, Paulus Potterstraat 13, 1071 CX Amsterdam.
1996
Mostra d’Art Contemporani Català, itinerant per Catalunya i Andorra, catàleg.
1997
Museu d’Art Modern de Tarragona (Tarragona), catàleg.
Mostra d’Art Contemporani Català, itinerant per Catalunya i Andorra, catàleg.
1998
“Trinity Buoy Wharf”: warehouse in Docklands, Londres.
1999
“The Last Show on Erth”: Amazing space, warehouse a Clarckenwell, Londres.
“Exit”: Chisenhale gallery, Londres.
Moravian Burial Ground, King’s road SW 3, London.
“The Last Manyana”. C/ Avinyó, 58 pis 2º 1ª. Barcelona 08003.
2000
“Intervenció mon xampinyó”: Centre de Cultura Tecla Sala, Barcelona.
Croma 2, Festival de vídeo projecció, mercado de Fuencaral, Madrid.
2001
VTO Gallery, Teesdale Street, londres.
Museu d’Art Modern de Tarragona (Tarragona).
“La biblioteca infinita: fent la nostre vida més fàcil”, Biblioteca de Ciències Jurídiques, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2001, Projecte realitzat amb Josep Oriol Ferrer.
2003
Invictro-2 (festival de música contemporánea), Vic.
Dibuix: acció de dibuixar (Diccionari de la llengua catalana)
Sota el concepte de dibuix desenvolupo la majoria de l'obra. De fet,encara que es tracti d'objectes tridimensionals,els esmento dibuixos per la càrrega conceptual que com a tals tenen, per la'actitud amb que els abordo i per la intenció, que s'ave més amb el dibuix que amb l'escultura o la pintura.
El que trobo més interessant del dibuix és la manca de espectatives i de pretensions. No parteix de la base de ser un projecte a finalitzar . Es més directe, manté un lligam amb la casualitat amb el joc, deslligat de la ambicio de obra d'art posseeix un punt de atracció i estímul que el fan autosufissient.
Amplià els útils de dibuix és una tasca rellevant per trencar las limitacions i extendre les fronteres del propi acte de dibuixar.En aquest cas concret he substituit el llapis per una torradora amb la cual cremar dues llesques de pa de pagés.Un es pot preguntar qué va ser abans ,si la premeditació de l'ús de la torradora com a eïna de treball, o la suggeréncia de dibuix a rel d'una doméstica cremada de torrades. Reivindicar el poder del dibuix implica els nostres actes cotidians . Planificar l'us de la torradora com a útil de dibuix i després aplicarla comportaria mutilar aquell paràmetre casual, directe, que és determinant per al dibuix.A partir d'aquest punt la resta de llesques cremades podrian entendres com reproduccions d'un dibuix.
La relació amb l'espectador s'etableix de manera directe a través de la situació doméstica, i per la accessible manipulació, sense secrets, que fan l'obra reproduible sense necessitat d'especialització professional. Més que evident, la manipulació d'una torradora amb l'objectiu de cremar pa no suposa cap dificultat, tan mateix son coses que li passen a qualsevol sense necessitat de proposar-s'ho. Intento reivindicar alló que ens envolta com a susceptible de ser observats com objecte d'art. Aproximar l'espectador i l'entorn a través d'una re-mirada .
Tot aixó que ara assenyalo amb ratlles ondulades és el mar, més ben dit I'Oceà. Ara dibuixo la nau en què Agilulf fa el seu viatge, i més ençà dibuixo una enorme balena, amb un rètol i la inscripció «Mar Oceà». Aquesta fletxa indica el recorregut de la nau. Encara puc fer una altra fletxa que indiqui el recorregut de la balena; té!, es troben. En aquest punt de I'Oceà, doncs, es produirà I'encontre de la balena amb la nau, i com que la balena I'he dibuixada més grossa, la nau rebrà. Ara dibuixo moltes fletxes encreuades en totes direccions per donar entenent que en aquest punt entre la balena i la nau es produeix una batalla aferrissada. Agilulf també combat i clava la seva llança en un costat del cetaci. Un raig pudent d'oli de balena I'envesteix cosa que represento amb aquestes línies divergents. Gurdulú salta sobre la balena i s'oblida de la nau. D'un cop de cua, la nau es tomba. Agilulf, amb l'armadura de ferro, no pot més que enfonsar-se de cop. Abans d'ésser submergit del tot per les ones, crida a I'escuder:
-Ja ens trobarem al Marroc! Me n'hi vaig a peu!
En efecte, en davallar a milles i milles de profunditat, Agilulf cau de peus sobre la sorra del fons del mar i es posa a caminar a bon pas. Sovint es troba amb monstres marins i es defensa a cops d'espasa. L’únic inconvenient per a una armadura al fons del mar ja sabeu vosaltres quin és: el rovell. Però com que ha estat untada de cap a peus amb I'oli de balena, l'armadura blanca té al damunt una capa de greix que la manté intacta.
A I'Oceá ara hi dibuixo una tortuga. Gurdulú s'ha empassat un glop d'aigua salada abans d'adonar-se que no és el mar el que ha d'estar dintre seu sinó ell sobre el mar; i al final s'ha aferrat a la closca d'una gran tortuga marina. Una mica deixant-se portar, una mica mirant de dirigir-la a copets i pessics, s'atansa a les costes de I'Africa. Aquí s'enreda amb una xarxa de pescadors sarraïns. Italo Calvino, (El cavaller inexistent, Edicions 62. pag 96-97).
 |
| He aprés a volar |
Natura morta,bodegó,paisatge son temes tradicionals que m'agrada recuperar perque encara que com a gènere eran tractats com a menors, no com els històrics que en el seu moment gaudian de més prestigi, van ser un factor important per al desenvolupament de l'art fora de l'ambit estatal i eclesiàstic.
El fet de titular una obra paisatge o bodegó és, per a mi, un referent que ens vincula directament amb els origens d'aquest gènere crean un pont imaginari entre el tema clàssic i l'obra presentada. L'obra, però, de per sí també esta vinculada a aquells bodegons clàsics ( faig referencia a autos com Zurbaràn, Chardin o Cornelis Norbetus Gijsbrechts ) ,admiro la seva quietut , el seu silenci ,encara que potser son valors afegits en la relectura actual de aquelles obres.
Paisatge
Paisatge : Porció d'espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica d'elements geogràfics diferenciats.
Si bé incloc les illes dins del teme genèric de paisatges, de fet ho son, parteixen de una voluntat de protecció d'aquells brots que en la seva lluita silenciosa amb l'alsalt aconsegueixen ferse lloc heroicament en les voreres. De fet aïllant aquets brots amb un cercle els transformo en escultures urbanes.
Utopia
Utopia : concepció imaginària d'un govern ideal. Concepció d'una idea irealitzable.
Però és l'ésser huma el que malmet la realitzaciò de la seva propia idea.
El meu interés per l'utopia es centra en la paraula en sí, sense ser al·lié al seu significat però tenin present la seva matització d'ençà de Tomas Moro fins ara .Si bé la definició és estricte, l'esperança d'aconseguir una realització òptima de l'utopia és també inherent al seu significat encara que el desengany de la mateixa història i la situació present s'obstinen en fer patent la impossibilitat de la seva realització ( també inclos en la seva definicio ) . Avui en dia l'utopia s'esvaeix en front de solucions a modus de pegat en pro de mantenir un equilibri tan complex com vulnerable.
Peix viu dins acuari individual de 10 x 10 x 10 cm pintat de blanc ,des de l'interior el peix veu l'exterior a través de les lletres que formen la paraula utopia, al igual l'espectador pot observar l'interior de l'acuari a través de les lletres. El peix tan juga el rol d'escultura com d'espectador,cal remarcar que en aquest segon cas l'observador es transformaria en part activa de l'escultura,intercanviant el seu paper amb el peix. Ambdós medi ambients es relacionan visualment a través de la paraula utopia.
Procés Funerari
La mort del peix protagonista de l'utopia , tràgica ,es va suicidar , no l'hi va fer perdre el seu status d'escultura,més aviat el va aprofundir (si més no el va canviar).
D'aquest procés en forma part objectes funeraris i el seu ús actiu encara que no estrictament vinculat a l'acció. Els objectes estàn reunits en un espai per constatar el que ha estat un funeral. De fet l'espai esdevé una cambra mortuoria amb les seves connotacions religioses.
El procés funerari del peix també afecta a l'utopia del cual era part integrant i indispensable.
utopia: munt de guix amb l'empremta de les lletres sobre la seva superfície.
Fotografia sobre taula a modus de sagrada escritura en l'entorn proposat,funciona autònomament con a dibuix. De fet em refereixo a la fotografia en sí més que al objecte real .
petjades
Son residus involuntaris d'un desplaçament però els hi trovo la particularitat de retenir el temps d'aquest acte. En la seva brevetat queden com a efímers testimonis històrics,d'aquella història escala 1:1 de tipus doméstic que ens inclou a tots,sense noms i cognoms ,sense fets trascendents dignes de esser traslladats a un llibre de història . (excloc les poques petjades representatives per la història ja siguin a la lluna oen una illa deserta de tipus novelat ).
M'agrada seguir amb la vista les pitjades que es troven en camis enfangats, enla sorra, en aquells indrets on el terre ho permet . Aquestas , però, son particulars ,serien el negatiu de la realitat llógica , tenen algo de màgic que a succeit recenment .
Les marques, senyals que deixa un ós en els arbres, d'una forma voluntària i precisa, per delimitar la seva “propietat”, és fàcilment recognoscible pels altres óssos, que ho entenen com un rètol de propietat privada. El mateix passa amb altres animals, que com a senyals d'avís deixen marques d'orina estratègicament situats. Podem portar més lluny aquests senyals intencionats i amb un significat concret. Atenint-nos a la teoria Gaia , o sigui entenent el món, la terra, com un ésser viu, podem trobar un sense fi de marques geològiques muntanyes, falles... dibuixos que els seus útils han estat terratrèmols, volcans, activitat d'erosió... una autèntica necessitat *irrefrenable els resultats de la qual actuarien com a tatuatges.
Personalment no tinc cap inconvenient a acceptar les muntanyes i orinis estratègicament disposats com a dibuix.
Personalment no tinc cap inconvenient a acceptar les muntanyes i orinis estratègicament disposats com a dibuix.
En examinar la frontera entre dibuix i escultura, observem com pot ser entès i proposat un objecte no només com a escultura, sinó també com a dibuix, fins i tot únicament com a dibuix. Enfocar l'objecte com a dibuix, malgrat el seu *tridimensionalidad, és, en part, delimitar la seva definició, fins i tot existència, sota altres paràmetres que igualment estan vinculats a l'art.
L'anàlisi de l'objecte com a dibuix se centra en el seu procés de creació, que és on trobem la veritable correspondència amb l'activitat de dibuixar. El producte final es considera dibuix per ser el resultat o manifestació del procés de creació. El dibuix és una petjada de l'actitud de dibuixar.
Estendre el terme “dibuix” és envair territoris més enllà de l'ús convencional però mantenint les qualitats que li són pròpies. En aquest sentit la definició de l'objecte marcat amb l'estigma de dibuix queda delimitada per aquelles qualitats que ho distingeixen com a dibuix, per l'actitud amb que són abordats i per una intenció que sospito més propera al dibuix que a l'escultura o a la pintura. Frontera que creo lícit proposar malgrat la seva ambigüitat.
Proposar l'objecte com a dibuix és evolucionar el dibuix en la seva forma de percepció bidimensional i canviar el rerefons de l'objecte.
L'evolució de superfície del dibuix suposa la seva expansió fora de la dimensió plana del paper, on es desenvolupava en un espai il·lusori, suposa participar de la presència escultòrica en forma d'objecte, sense, per això, excloure el seu espai il·lusori (que sofreix una variació de perspectiva). El terme espai il·lusori propi del dibuix sobre paper, s'utilitza com la representació mental d'un espai visual, com el seria la fotografia, oblidant de vegades l'aspecte “màgic” que li és inherent, no per una relació de proporció amb el paper, sinó amb nosaltres. Aquest aspecte de l'espai il·lusori és el que es manté en l'objecte-dibuixo, en el dibuixar directament en la realitat.
